és difícil trobar temes per al bloc?

Fa pocs dies, un amic em deia: No sé com t’ho fas per escriure cada dia el teu bloc i aconseguir dir coses interessants. A part d’estimar la lloança, vaig dir a l’amic que no em resultava una tasca feixuga. A l’inrevés. Moltes vegades, he de triat entre dos o tres temes que tinc al cap. I, els dies més espessos, només em cal llegir amb atenció alguns diaris del dia.
És el que vaig fer el divendres, dia 18 de setembre de 2009. (haig de confessar que ja tenia un tema al cap: el del trentasisè aniversari de l’assassinat d’en Joan Alsina a Santiago de Chile, el 19 de setembre de 1973. Però, com que ja n’he parlat molt, ho havia deixat).

I, mira per on! Al Diari de Girona (18/09/09 p. 24) hi vaig trobar un excel.lent article del company i amic Vicenç Fiol i Navarra, de Justícia i Pau, “Comentaris al Testament de Joan Alsina”. Us el recomano “cinq sur cinq”, tal com diuen els militars francesos. Que vol dir que us el recomano al 100 %. És un gran comentari a aquell miracle de visió cristiana, humana, bíblica , mística i profètica que fou el que hem anomenat (no recordo si fou Modest Prats el primer qui ho féu) “El Testament d’en Joan Alsina”. Tres pàgines de lletra menuda, escrites a mà, que han emocionat mig món.
Al mateix diari (p. 23) hi ha un altre article excel.lent, aquest de Jordi Vilamitjana i Pujol. Comenta la ràbia del Tercer Món al veure que nosaltres cada dia “passem” més d’ells. Conté alguna frase magistral. Com aquesta: “Imagini’s la ràbia incontenible del Tercer Món de veure que són justament els rics i poderosos els qui reben ara els diners i les atencions de tots!”. Parla de la crisi econòmica que va esclatar, fa un any a Occident, començant pels Estats Units d’Amèrica. Ho lliga amb el problema de la fam al món, i ens recorda que hi ha més de mil milions d’éssers humans que passen fam. Acaba la seva reflexió amb una frase clara, brutal, colpidora: “Si un dia un grup terrorista vola el seu pis de 100 m quadrats ubicat sobre un banc, pensi en el dia de setembre de 2009 que va llegir al diari que al planeta Terra hi ha més de mil milions de persones famolenques”.
El mateix dia, tots els diaris parlaven de l’afer Fèlix Millet i el Palau de la Música Catalana. Com pot ser que el mateix Millet confessi que ha estafat més de tres milions d’euros a la societat catalana en benefici propi tan fàcilment? Com és que el Palau de la Música Catalana ha rebut, entre 1999-2003, més de 15 milions d’euros en diner públic, i les entitats públiques que han concedit les subvencions i que havien de controlar-les, no s’hagin adonat de res o hagin mirat cap a un altre costat? Això deixa petites les novel.les negres i els films de “lladres i serenos” de Hollywood.

Una altra notícia vista al diari. A la parròquia del Monestir de Ripoll, celebren una missa en sufragi de l’ànima de Michael Jackson, pagada per un feligrès. N’ hi ha que, per sortir al diari, encarregarien una missa en sufragi del dimoni gros. Que s'han begut l'enteniment aquest capellà i aquest feligrès?

Més notícies dels diaris del divendres: “Els dirigents de La Legión de Cristo van amagar els escàndols sexuals”. Ja fa temps que el Vaticà, després de la mort del fundador dels “Legionarios de Cristo”, Marcial Maciel, va encarregar al bisbe de Bilbao, Ricardo Blàzquez, vice-president de la Conferència Episcopal Espanyola, una investigació sobre l’Orde Religiós aprovat, al seu dia, per l’Església Catòlica. Les conclusions a què ha arribat l’investigador sembla que són escruixidores. Sembla que els dirigents coneixien els escàndols sexuals i financers del fundador. I van callar. El problema és què farà, a partir d’ara, Roma amb els Legionarios de Cristo. A Espanya tenen Seminaris, Universitats, centres educatius i de formació, col.legis, la branca seglar (“Regnum Christi”) ben consolidada, i més de 600 capellans que no depenen dels bisbes espanyols.

Hi ha una entrevista molt sucosa (El País p. 5 Internacional) a Andrea Camilleri, escriptor italià (creador del “Comissario Montalbano” en honor a Manolo Vázquez Montalbán). Camilleri ja té 84 anys, i conserva el cap ben clar. L’entrevista és tota sobre Berlusconi. Hi surt ben retratada la societat, la política i l’Església italiana.

I em deixo uns quants temes, que donarien per a molt. No em digueu que no hi ha temes o notícies importants per comentar cada dia!