la bíblia, la mítica, la literatura i la música (1)

Aquests dies, se’ns proposen les lectures bíbliques corresponents a la historia de Josep, del Llibre del Gènesi, de l’Antic Testament. Deu ser un dels llibres de més mítica en tota la Bíblia; i potser el principal. La història (o històries) de Josep ocupen els capítols 37-50 del Llibre del Gènesi (14 capítols, molt bonics, literàriament parlant). Cap al final (cap. 49) hi ha un poema mític magnífic: Jacob (Israel) dona contingut, missió i terra als seus 12 fills. D’aquí parteix el mite de les dotze tribus d’Israel. Després d’aquesta tasca feixuga, Jacob mor. En parlaré al proper “post”.

La història de Josep era una de les que m’havia fascinat més en el meu estudi de la Història Sagrada. Té tots els elements per fer-ne una història d’intriga i d’interès. El cinema ho ha vist clar i n’ha fet algun film (cap de notable. La història de Moisès -els deu manaments- es posterior a aquesta història de Josep).
La història de Josep té, fins i tot, un element sexual, un xic escabrós: la història de la dona del cap de la guàrdia del faraó, Putifar, que sedueix Josep i se’l vol endur al llit.

Però la literatura i la música sí que han incidit en la història de Josep. Thomas Mann, el premi Nobel de literatura alemany, publica una tetralogia sobre el bíblic Josep, començada l’any 1933. Es tracta d’una novel.la basada en aquells fets bíblics. La seva prosa, carregada d’ironia i de bon gust, li dona contingut. Hi desfilen totes les característiques i les debilitats humanes, i ens ofereix un retaule magnífic de la crueltat dels homes. Mann, exiliat, parla del Josep, exiliat, venut pels seus germans a causa de l’enveja que li tenien. Quin bon llibre per llegir aquest estiu! Tot i que són quatre grossos volums El meu company i amic, en Quim Giol, professor de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona, va treballar aquest tema desenvolupat per Thomas Mann en un seminari que va tenir molt d’èxit.

Per que fa a la música, hi ha una zarzuela, del valencià Vicente Lleó Balbastre, “La Corte del Faraón”, un “vodevil” picant i lleuger, que va tenir molt d’èxit al moment de l’estrena, i que va obtenir un gabadal de prohibicions per part del règim franquista. Fins i tot en van fer una pel.lícula, protagonitzada per l’Anna Belén, em sembla.. Presenta a Putifar com a “gay”. I a la dona, molt bonica, que no para d’insinuar-se per seduir Josep. Hi ha alguns fragments molt ben construits, com l’entrada i el final, amb música coral. També hi ha el famós: “Ay va, ay va! Ay babilonio qué marea…!”. La zarzuela “La corte del Faraón” va ser estrenada al Teatre Eslava de Madrid, el 21 de gener del 1910, presentada com a una “ópera bíblica”.

La pintura també ha volgut plasmar capítols de la història o històries del bíblic Josep. Tenim, per exemple, el pintor Matías de Arteaga (1633-1703) que va pintar quatre o sis quadres sobre aquest tema. Se’n conserven quatre: Josep, refusant la dona de Putifar. Josep, amb els seus germans. Josep, menjant amb els seus germans. Trobada de Josep amb el seu pare, Jacob. També em consta que Murillo va produir alguna pintura sobre el tema.

Pel que fa a l’escultura renaixentista i barroca, existeixen diverses mostres de la història del bíblic Josep.

És el que us deia. La Bíblia és una impressionant font mítica, que ha inspirat artistes de tota mena: poetes, pintors, escultors, literats, músics, directors de cinema i de teatre…Per acabar avui, m’agradaria recomanar-vos un poema excepcional. Es tracta del poema “Noè”, de Pere Quart. El trobareu a la seva secció “Epístola d’ alta mar”, “Terra de naufragis”. És un model de bon gust, de poesia i de fina ironia bíblica. Us ofereixo la segona estrofa del poema, quan Noè recrimina a Déu un aiguat tan gran:
“Senyor, per què no atures aquest xàfec?
Minva el gra i el farratge
i les bèsties es migren a les fosques;
totes -t’en faig l’aposta-
deuen pensar el mateix:
i mentrestant els peixos se la campen!
Jo tampoc no m’explico el privilegi”.