pregàries laïques

Hi ha molta gent que necessita la pregària, i no prescisament les pregàries ensucrades i estereotipades de les esglésies. Atenció, jo sóc catòlic, fill de l’Església Catòlica. I m’he emocionat i embadalit en la pregària litúrgica de l’Església. Reconec que les pregàries de les esglésies evangèliques són molt espectaculars; massa. Però les respecto. O la pregària recarregada de l’església ortodoxa, amb olor d’encens, de cera i de brutícia corporal. Els protestants tradicionals són més austers, als moments de la pregària. Però el “common book” dels anglicans és modèlic. I les “anthems” de Canterbury una meravella.
Abans d'ahir vaig conèixer la mort de Baltasar Porcel. Em sembla que Baltasar, com l’Antoni Puigvert, eren catòlics sense església, una nissaga que es fa, cada dia, més gran entre els intel.lectuals. Amb matisos. Porcel era més radical i més contestatari amb l’Església Catòlica. Però li tenia un respecte. Potser pel seu mallorquinisme i per l’amistat amb Jordi Pujol. A Mallorca costava molt de ser catòlic, després del que va passar al 1936 amb el comte Rossi i les seves “razzies” i “orgies” sexuals. Us recomano que llegiu una novel.la, la del barceloní Miquel Dalmau, “La noche del diablo”, de l’Editorial Anagrama, que acaba d'aparèixer al mercat de les llibreries. O, si voleu quelcom més clàssic, “Els grans cementiris sota la lluna”, del gran escriptor catòlic francès, Georges Bernanos, traduïda recentment al català. Les matances dels feixistes a Mallorca van ser espectaculars.

Els nostres poetes catalans, sovint es despengen amb pregàries, no sempre "estrictament catòliques". Pere Quart, i la seva sibil.lina "Pregària de gener". O la seva, més explícita, "Complanta de Nadal". Joan Maragall i els seus "Goigs a la Verge de Núria". O la "Balada de Nadal", de Josep Carner. O el "Sonet", de Carles Fages de Climent.

Tornat a la pregària, ahir em va caure a les mans una pregària del poeta mallorquí, de Manacor, Josep Lluís Aguiló (nat el 1967). És una pregària laïca, dura, esquinçada. La vull compartir amb vosaltres.

Pregària.

Tu bé ho saps, Senyor. Hem viscut just
entre la posta
i la sortida del sol i mai no et buscàrem

quan sorpresos per l’adveniment de la nit
acatàvem el domini del seu imperi.

Tampoc quan buidàvem els vasos
generosos,
mentre metabolitzàvem licor en coratge.

No t’hem necessitat ni en la conversa
esparsa,
ni en l´últim cigarret manllevat de la nit,

Tu, Senyor, no eres als escusats quan
rebíem,
entre excrements, la comunió amb cocaïna

ni en les pistes de ball, talment camps de
batalla,
on la promesa de sexe era l’única arma

i els moviments de ball un ritu d’agonia.
Ha anat bé, Senyor. Més que res no ens has fet
nosa

ni tan sols quan, vençuts per les nits massa
breus,
arrossagàvem els peus pels túnels obscurs

de les sortides dels bars guiats per la llum
encegadora i hostil del portal del dia;
anant d’esma cap a la claror que ens tornava
a la tenebra de la diària mort.