la farga de salt, any1996, amb algunes adaptacions

El darrer mes d’agost el vaig passar treballant. Coses de la mala sort. Em vaig afartar de respondre amb un no a la pregunta de si feia vacances. Segur que, amb la cara ja pagava. La mirada que m’adreçaven, els meus interrogadors, ho deia tot: Pobret! I és que, si no fas vacances el mes d’agost, ja no ets un ésser humà, ets un ésser d’una altra galàxia.

Els mesos de juliol i agost servien per presumir de vacances a les illes Malvines (Falkland, en anglès). Ara la gent va a la “Ribera Maya” tot l’ any. Ei! Això, abans de la “grip del porc”. Les vacances i les rebaixes són dues realitats que han canviat molt. Ara, la gent, més que comprar a les rebaixes, intercanvia o canvia. “Que em podrien canviar aquests calçotets? Són ben nous i nets. No, no són per a mi. Són per al gos”.

Us vull explicar una anècdota que em va succeir durantes aquestes vacances. Em va venir a trobar una senyora, a qui no tenia el gust de conèixer, i em va preguntar si Mercuri era un nom escaient. Jo li vaig dir que era un déu de la mitologia romana; que, en grec, s’anomena Hermes; que du ales als peus; i que es patró del servei de Correus; i que, a part d’ això, em semblava un nom perfectament adequat. Li vaig dir pensant, pobre de mi, que em parlava d’un infant a qui volien posar Mercuri: “Senyora, en principi no ha de tenir cap problema, ni amb el registre civil ni amb el rector de la parròquia”.
Aquella senyora em va donar les gràcies. I ens vam acomiadar. Al cap de cinc minuts, em truca la mateixa senyora, dient-me que no es tractava pas d’una persona a qui volgués posar aquell nom. Es veu que es va adonar de l’equívoc que jo havia provocat. Mare de Déu –vaig pensar jo. Segur que es tracta d’un gos! Però, davant la meva perplexitat, la senyora em digué que és el nom que vol donar al seu àngel. Li vaig contestar que cap problema; que Mercuri i els àngels…tots dos tenen ales.
Avui dia et pots trobar amb tota classe de guillats. Molt educadament, vaig acabar la conversa telefònica, dient-li: “Miri, senyora, tant si li posa Mercuri com Rafeques, el seu àngel és un personatge molt important. I ja pot demanar-li que ens ajudi una mica a arranjar aquest món, tan fotut i desgraciat en què ens ha tocat viure”.

Hi ha coses (o persones) que no les arrangen, ni els déus (Mercuri o Hermes), ni els àngels (Miquel o el mateix Àngel de la Guarda).