la substitució de bisbes a catalunya

A veure. No em fa gens de gràcia aquest silenci pesant que ens arriba des de Roma i des de Madrid. I també des de Girona. Em fa tot l’ efecte d’ aquell silenci que precedeix les tempestes de llamps i trons. Va venir el Nunci del Vaticà, s’ hi va estar tres dies, se’ n va anar i…”nunca jamás se supo”. Ni un comentari interessant, ni una nota de premsa que deixés entreveure alguna cosa, ni una reacció posterior. Tothom continua com si res no hagués passat. I potser no va passar res. Però, tanmateix! Per a un viatge com aquest, no necessitàvem cap classe d’ alforges. O, el que és el mateix: no entenc gens ni mica aquest viatge.
Potser ja ho tenien calculat. Potser volien que féssim capcinades, tot dormint la plàcida migdiada, després de la contesa, per fuetejar-nos amb la notícia inesperada. És possible que un bon dia, cap a l’ estiu en què tota cuca viu i tothom abaixa la guàrdia, ens despertem, ens dutxem, ens vestim, fem les nostres pregàries matutines, esmorzem, anem cap a les tasques quotidianes i, a mig matí (em sembla que aquesta notícies les solen donar cap a les deu o les onze del matí), ens caigui al damunt, des d’ una cope qualsevol, la jugada d’ escacs d’ un nou de nomenament de bisbes per a algunes diòcesis catalanes: bisbes residencials i bisbes auxiliars. I els qui hem de tremolar més som Girona, Lleida, i Barcelona. A part que alguns dels bisbes residencials actuals puguin demanar la jubilació o el canvi. Els qui no dormen mai, els qui vetllen sempre són el Nunci, l’ Arquebisbe de Madrid i alguns altres membres de la poderosa Congregació de Bisbes, a més d’ algunes altres (altes) autoritats romanes.
O també pot passar que ens deixin per impossibles; cosa altament improbable. Diuen que Roma calcula totes les possibilitats i que ho tenen tot calculat. I ho crec.
Per això, i per aquest motiu tan important, aquest humil burxeta, com si fos un nunci vigilant de matinada, toca amb ganes la trompeta (no la del judici final) i proclama el seu pregó, abans no sigui massa tard: Gironins i Catalans en general! Desvetlleu-vos i feu atenció als esdeveniments! Vigileu tots els racons de les nostres fronteres! Poseu-vos, altra volta, en peu de guerra! Esmerceu totes les vostres aptituds i manyes, toqueu totes les tecles per evitar la desgràcia inesperada i silent. La pàtria us necessita!
Ja ens han près el número (amb bona fe, això sí; i amb “bones” persones) massa vegades. Però és que no necesitem pas bisbes que només siguin “bones persones”. Necessitem, a més, bisbes que siguin “bisbes” de veritat, amb aquell tremp d’ Evangeli que només tenen els apòstols i els sants. De mediocres ja ho som nosaltres (jo el primer) i ja n’ hem tingut massa. A veure si els nostres crits d’ alerta, de sentinella a sentinella, traspassen les muralles del Principat i arriben fin al cor de Madrid i de Roma, i aturen la invasió forta que s’ està covant al cor i al cervell de la cristiandat.