ei, burxeta, que no vas pas bé!

En primer lloc, i perquè no me n' oblidi (i ja veureu, de seguida, per què ho dic, això), el meu agraïment més pregon a l' entranyable lector de les meves divagacions, que es fa anomenar "tècnic informàtic del vaticà in pèctore" (o alguna cosa semblant). Gràcies, amic. Tenies raó des del primer moment. Tu em vas dir que, per solucionar els meus problemes informàtics, calia que "reformategés" el disc dur. He hagut de passar pel calvari de quatre "tècnics", dos de telefònica i dos de privats, per arribar a aquesta mateixa conclusió. Ahir, el tècnic en qui tinc més confiança em va donar la solució que tu m' havies proposat: "Et cal reformatejar el disc dur, i ja t' ho faré de seguida que pugui". Cal que algú m' expliqui aquesta cosa dels "tècnics d' avui" per veure "en mans de qui estem".

I ara ve la segona part, més divertida que aquesta primera. Avui m' he aixecat del llit amb la idea d' anar a l' "audiència" del Nunci del Vaticà davant del govern espanyol. M' havia preparat bé. Duia apuntades les preguntes que li volia fer, per si es presentava l' ocasió. M' he llevat, m' he afaitat, m' he empolainat una mica més del que és de consuetud (hom no es troba pas cada dia amb algun personatge tan important), he anat a comprar el diari, i he esmorzat (o desdejunat, com diuen els de Barcelona): dues torrades, una truita, un tall de formatge i una tassa de cafè, mentre llegia la carta oberta, magnífica, publicada al diari d' avui, del meu company, en Lluís Plana i Sau, rector de Peralada. Amb senzillesa i contundència, en Lluís fa un atac frontal als nostres bisbes i a les seves penoses declaracions. Ja havia retallat, ahir, una altra carta oberta d' un altre company rector. En aquest cas, d' en Miquel-Angel Ferrés i Fluvià, rector de la parròquia de Santa Maria de Blanes. Una altra carta magnífica sobre la mateixa qüestió. En aquest cas, molt més elaborada i, literàriament, més ben bastida. Però igualment contundent.Jo no sabia si algú les hauria fet arribar al Nunci. Però, per si de cas, jo les havia retallat i me les enduia cap a "Palau", dins d' una carpeta-dossier "ad hoc". Pel camí he trobat un amic, que feia temps que no veia: en Mon Marquès, catedràtic jubilat de pedagogia a la UDG (i tota una autoritat en aquesta matèria). Li he explicat i hem comentat la visita del Nunci. He pres nota d' algun dels seus comentaris, lúcids i sarcàstics. Ens hem acomiadat, i me n' he anat cap al Bisbat. Tancat! Com que hi podia haver hagut una confusió, puix el Bisbe Carles ens convocava a quarts de deu i el programa parlava de les deu, jo ja havia previst arrribar-hi en una hora intermèdia: a tres quarts de 10. Deu ser a les 10, he pensat. I he anat a fer un vol, per fer una mica de temps. A les 10 en punt, tornava a ser a la porta del Bisbat. Encara tancat! Ja em començava a pujar la mosca al nas. I, llavors, he recordat que duia el paper amb el programa. Infeliç de mi! M' he adonat que encara faltava una setmana per a la visita del Nunci.El senyors Freud, Jung i Lacan m' han jugat una mala passada. O bé ha estat una qüestió de neurones, sinapsis, epinefrina i serotonina (vaig saber que, a partir de no recordo quina edat, tots perdem neurones a milers cada dia. Jo en dec perdre a milions). O això ja és un principi d' Alzheimer. Com pot ser que m' hagi equivocat de setmana? Fillets, "infinitus est stultorum numerus", com diu el clàssic. Amb la cua entre cames, o amb tota la vergonya del món, he tornat a casa a redactar aquest "post". Arribant a casa, he tingut la sort d' una trucada d' un company, que feia temps que no sentia, en Pere Torras i Ferrer, rector -des de fa molts anys; en concret, des de l' any 1982- d' una parròquia "experimental", Sant Joan Baptista de Sant Feliu de Guíxols, i que no ha merescut gaire atenció per part del Bisbat. Potser algun dia us explicaré l' experiència parroquial "fort intéressant" d' en Pere Torras. La trucada d' en Pere m' ha retornat la il.lusió i la llum a la meva jornada. Mira que equivocar-me de setmana! No sé pas què i com ha treballat el meu subconscient. Dissabte que ve aniré al Bisbat, a saludar el Nunci, amb menys fums i amb les coses més reflexionades.